Informàtica 4 eso Iker Clemente

RETRANSMISSIÓ DE LA IMATGE A LLARGA DISTÀNCIA

Història de la televisió:no és fins a 1884, amb la invenció del Disc de Nipkow de Paul Nipkow quan es fes un avanç rellevant per a crear un mitjà. El canvi que portaria la televisió tal com avui la coneixem va ser la invenció de l'iconoscopi de Vladímir Zvorikin. Això donaria pas a la televisió completament electrònica, que disposava d'una taxa de refresc molt millor, més definició d'imatge i il·luminació pròpia.

Format de la imatge:APNG,BMP,DjVu,GIF,Gràfic vectorial,JPEG,JPEG 2000

Mapa de bits,MNG,PNG,Scalable Vector Graphics,SWF,Tagged Image File Format,Usuari:Xavivars/BMP

Retransmissió del senyal de vídeo a llarga distància:Els sistemes de transmissió de senyals de televisió permeten la transmissió a llarga distància d’imatge i so; segons la tecnologia que utilitzen, es determina la manera com es transporta la informació corresponent a la imatge i al so de l’escena que volem transmetre. Altres sistemes de transmissió només transmeten so: són els anomenats sistemes de transmissió de ràdio.

VIDEO DIGITAL

Video digital:es un tipo de sistema de grabación de video que funciona usando una representación digital de la señal de vídeo, en vez de analógica. Este término genérico no debe confundirse con el nombre DV, que es un tipo específico de video digital enfocado al mercado de consumo. El video digital se graba a menudo en cinta, y después se distribuye en discos ópticos, normalmente DVD.

Sistemes d'edició i transmissió de vídeo: Material eXchange Format (MXF) és un format contenidor per a dades professionals d'àudio i vídeo definit dins el conjunt d'estàndards del SMPTE.

Peculiaritats dels formats de vídeo digital: Sovint, el fet de treballar amb arxius de vídeo digital comporta una sèrie de circumstàncies. En la majoria dels casos, quan tot funciona i es veuen a la perfecció els diferents arxius no en som prou conscients de tot el que al darrera d'aquesta mecànica està funcionant dins

d'un engranatge perfectament orquestrat.

Sistemes de compressió:aplicada al món de la informàtica, consisteix en el procés de codificació de dades utilitzant el mínim nombre possible de bits, o unitats d'informació. Això es pot aconseguir gràcies a la utilització d'esquemes de codificat o còdecs. La compressió només funciona si tant l'emissor com el receptor de la informació del missatge han acordat a priori un esquema concret de codificat.

EL LLENGUATGE AUDIOVISUAL

El pla:El concepte de pla s'aplica en cinema, vídeo o foto en un doble sentit: com a unitat de presa i com a valor d'enquadrament. Es parla de pla com a unitat de presa per referir-se al conjunt d'imatges que en el moment de la presa s'enregistren amb continuïtat.

Tipus de plans: Gran Pla General, Pla General, Pla de conjunt, Pla sencer, Pla americà o tres quarts, Pla mitjà, Primer pla, Primeríssim pla, Pla de detall.

Composició del pla: A la selecció d'un determinat pla s'afegeix un altre element, la composició, que consisteix a distribuir adequadament els diferents referents que s'han de visionar dins l'enquadrament: persones, objectes, decorats, acció, sensació de profunditat, línia de l'horitzó, moviments, aire, llum, ombres, etc.

Angle de visió: És el factor que determina la part de l'escena que és captada a la pel·lícula o al sensor. Normalment hi ha molta més escena visible per als humans del que es veu reflectit en les fotos. Segons el tipus de lent utilitzada varia la mida d'aquesta porció.

Mobilitat de la càmera:

La panoràmica (PAN)

És un moviment de rotació de la càmera. La càmera gira sobre un suport fix i amb una distància focal constant. Correspon als diversos moviments del cap de la persona. Pot distingir-se entre panoràmica horitzontal, vertical, obliqua i de balanceig.

La panoràmica horitzontal és un moviment de rotació d'esquerra a dreta o de dreta a esquerra. Pot servir per seguir un personatge que es deplaça horitzontalment en l'espai (panoràmica de seguiment) per explorar un espai (panoràmica de reconeixement) o bé com a recurs de transició (panoràmica d'escombratge).

La panoràmica vertical és un moviment de rotació que va de dalt a baix, o viceversa. Permet relacionar visualment espais o subjectes separats verticalment. Pot ser vertical ascendent o vertical descendent. Pot emprar-se amb una finalitat descriptiva o narrativa.

La panoràmica de balanceig és un moviment de rotació similar al d'un bressol o al d'un vaixell. Sol emprar-se amb una finalitat subjectiva substituint els ulls d'una persona ferida o d'un borratxo.

El tràveling és un moviment de translació de la càmera Aquesta es desplaça sobre una seu mòbil que rep el nom de carro, sobre el qual es munta la càmera per desplaçar-la sobre uns rails similars als del ferrocarril.

El desplaçament, però, pot ser també a mà, sobre un cotxe, etc.

Podem diferenciar molts tipus de tràveling:

De profunditat d'avanç: la càmera es trasllada d'un pla llunyà a un de més proper. Pot servir per canviar de pla en una mateixa presa, per centrar l'atenció o també per penetrar en els sentiments i l'emotivitat d'un personatge.

De profunditat en retrocés: la càmera es desplaça des d'un punt proper a un de més llunyà. Pot servir per situar un personatge en context, per distanciar-se d'una acció, per indicar el final d'un record o d'una pel·lícula.

Vertical ascendent o descendent: la càmera acompanya el moviment del personatge en desplaçaments verticals ascendents o descendents. La càmera puja o baixa sobre una plataforma o una grua.

Lateral: la càmera acompanya en paral·lel un personatge que es desplaça horitzontalment. Permet de mantenir propera i intensa l'expresió d'un personatge en moviment. Pot servir també per relacionar personatges.

Circular: la càmera es desplaça circularment, per exemple envoltant un personatge. Pot utilitzar-se amb una finalitat romàntica o bé simbòlica, per expressar tancament, també per mostrar indirectament tot l'entorn que envolta els personatges.

A més dels diferents graus de valor expressiu o narratiu, els tràvelings serveixen per conferir corporeïtat als enquadraments. En desplaçar-se els objectes per la pantalla, s'incrementa la sensació de perspectiva i, en conseqüència, es potencia la tercera dimensió o la sensació de relleu.

Tràveling òptic: el moviment d'apropament o d'allunyament que podem produir mitjançant un objectiu zoom de distància focal variable es considera tràveling òptic. En aquest cas el que es mou no es la càmera sinó l'òptica.

L'efecte visual, però, no és el mateix, ja que en el moviment de zoom els objectes que s'apropen es comprimeixen.

Paneo o escombratge:

Fer un escombratge (o “paneo” de “panning”, en anglès) consisteix en girar la càmera lateralment seguint un motiu en moviment a fi que el motiu quedi nítid i el fons desenfocat pel moviment de la càmera.

Efecte Bala :(Efecte matrix, Bullet time)

Extremada ralentització del temps per a permetre veure moviments o successos molt veloços.

Continuïtat entre plans: S'entén per continuïtat o ràcord la coherència temàtica i perceptiva, tant temporal com espacial, que ha d'haver entre plans successius i que es regeix per tot un conjunt de normes audiovisuals que descobrireu seguidament.

Les transicions: s'utilitzen per passar gradualment d'un clip a un altre. Hi ha moltes transicions disponibles a OpenShot. És fàcil arrossegar i deixar-les anar en la línia de temps i poden afegir un munt de diversió a un projecte de vídeo.