dimecres, 4 de juny del 2014
dimecres, 23 d’abril del 2014
U.8- Teoria video!!!
RETRANSMISSIÓ DE LA IMATGE A LLARGA DISTÀNCIA
Història de la televisió:no és fins a 1884, amb la invenció del Disc de Nipkow de Paul Nipkow quan es fes un avanç rellevant per a crear un mitjà. El canvi que portaria la televisió tal com avui la coneixem va ser la invenció de l'iconoscopi de Vladímir Zvorikin. Això donaria pas a la televisió completament electrònica, que disposava d'una taxa de refresc molt millor, més definició d'imatge i il·luminació pròpia.
Format de la imatge:APNG,BMP,DjVu,GIF,
Mapa de bits,MNG,PNG,Scalable Vector Graphics,SWF,Tagged Image File Format,Usuari:Xavivars/BMP
Retransmissió del senyal de vídeo a llarga distància:Els sistemes de transmissió de senyals de televisió permeten la transmissió a llarga distància d’imatge i so; segons la tecnologia que utilitzen, es determina la manera com es transporta la informació corresponent a la imatge i al so de l’escena que volem transmetre. Altres sistemes de transmissió només transmeten so: són els anomenats sistemes de transmissió de ràdio.
VIDEO DIGITAL
Video digital:es un tipo de sistema de grabación de video que funciona usando una representación digital de la señal de vídeo, en vez de analógica. Este término genérico no debe confundirse con el nombre DV, que es un tipo específico de video digital enfocado al mercado de consumo. El video digital se graba a menudo en cinta, y después se distribuye en discos ópticos, normalmente DVD.
Sistemes d'edició i transmissió de vídeo: Material eXchange Format (MXF) és un format contenidor per a dades professionals d'àudio i vídeo definit dins el conjunt d'estàndards del SMPTE.
Peculiaritats dels formats de vídeo digital: Sovint, el fet de treballar amb arxius de vídeo digital comporta una sèrie de circumstàncies. En la majoria dels casos, quan tot funciona i es veuen a la perfecció els diferents arxius no en som prou conscients de tot el que al darrera d'aquesta mecànica està funcionant dins
d'un engranatge perfectament orquestrat.
Sistemes de compressió:aplicada al món de la informàtica, consisteix en el procés de codificació de dades utilitzant el mínim nombre possible de bits, o unitats d'informació. Això es pot aconseguir gràcies a la utilització d'esquemes de codificat o còdecs. La compressió només funciona si tant l'emissor com el receptor de la informació del missatge han acordat a priori un esquema concret de codificat.
EL LLENGUATGE AUDIOVISUAL
El pla:El concepte de pla s'aplica en cinema, vídeo o foto en un doble sentit: com a unitat de presa i com a valor d'enquadrament. Es parla de pla com a unitat de presa per referir-se al conjunt d'imatges que en el moment de la presa s'enregistren amb continuïtat.
Tipus de plans: Gran Pla General, Pla General, Pla de conjunt, Pla sencer, Pla americà o tres quarts, Pla mitjà, Primer pla, Primeríssim pla, Pla de detall.
Composició del pla: A la selecció d'un determinat pla s'afegeix un altre element, la composició, que consisteix a distribuir adequadament els diferents referents que s'han de visionar dins l'enquadrament: persones, objectes, decorats, acció, sensació de profunditat, línia de l'horitzó, moviments, aire, llum, ombres, etc.
Angle de visió: És el factor que determina la part de l'escena que és captada a la pel·lícula o al sensor. Normalment hi ha molta més escena visible per als humans del que es veu reflectit en les fotos. Segons el tipus de lent utilitzada varia la mida d'aquesta porció.
Mobilitat de la càmera:
La panoràmica (PAN)
És un moviment de rotació de la càmera. La càmera gira sobre un suport fix i amb una distància focal constant. Correspon als diversos moviments del cap de la persona. Pot distingir-se entre panoràmica horitzontal, vertical, obliqua i de balanceig.
La panoràmica horitzontal és un moviment de rotació d'esquerra a dreta o de dreta a esquerra. Pot servir per seguir un personatge que es deplaça horitzontalment en l'espai (panoràmica de seguiment) per explorar un espai (panoràmica de reconeixement) o bé com a recurs de transició (panoràmica d'escombratge).
La panoràmica vertical és un moviment de rotació que va de dalt a baix, o viceversa. Permet relacionar visualment espais o subjectes separats verticalment. Pot ser vertical ascendent o vertical descendent. Pot emprar-se amb una finalitat descriptiva o narrativa.
La panoràmica de balanceig és un moviment de rotació similar al d'un bressol o al d'un vaixell. Sol emprar-se amb una finalitat subjectiva substituint els ulls d'una persona ferida o d'un borratxo.
El tràveling és un moviment de translació de la càmera Aquesta es desplaça sobre una seu mòbil que rep el nom de carro, sobre el qual es munta la càmera per desplaçar-la sobre uns rails similars als del ferrocarril.
El desplaçament, però, pot ser també a mà, sobre un cotxe, etc.
Podem diferenciar molts tipus de tràveling:
De profunditat d'avanç: la càmera es trasllada d'un pla llunyà a un de més proper. Pot servir per canviar de pla en una mateixa presa, per centrar l'atenció o també per penetrar en els sentiments i l'emotivitat d'un personatge.
De profunditat en retrocés: la càmera es desplaça des d'un punt proper a un de més llunyà. Pot servir per situar un personatge en context, per distanciar-se d'una acció, per indicar el final d'un record o d'una pel·lícula.
Vertical ascendent o descendent: la càmera acompanya el moviment del personatge en desplaçaments verticals ascendents o descendents. La càmera puja o baixa sobre una plataforma o una grua.
Lateral: la càmera acompanya en paral·lel un personatge que es desplaça horitzontalment. Permet de mantenir propera i intensa l'expresió d'un personatge en moviment. Pot servir també per relacionar personatges.
Circular: la càmera es desplaça circularment, per exemple envoltant un personatge. Pot utilitzar-se amb una finalitat romàntica o bé simbòlica, per expressar tancament, també per mostrar indirectament tot l'entorn que envolta els personatges.
A més dels diferents graus de valor expressiu o narratiu, els tràvelings serveixen per conferir corporeïtat als enquadraments. En desplaçar-se els objectes per la pantalla, s'incrementa la sensació de perspectiva i, en conseqüència, es potencia la tercera dimensió o la sensació de relleu.
Tràveling òptic: el moviment d'apropament o d'allunyament que podem produir mitjançant un objectiu zoom de distància focal variable es considera tràveling òptic. En aquest cas el que es mou no es la càmera sinó l'òptica.
L'efecte visual, però, no és el mateix, ja que en el moviment de zoom els objectes que s'apropen es comprimeixen.
Paneo o escombratge:
Fer un escombratge (o “paneo” de “panning”, en anglès) consisteix en girar la càmera lateralment seguint un motiu en moviment a fi que el motiu quedi nítid i el fons desenfocat pel moviment de la càmera.
Efecte Bala :(Efecte matrix, Bullet time)
Extremada ralentització del temps per a permetre veure moviments o successos molt veloços.
Continuïtat entre plans: S'entén per continuïtat o ràcord la coherència temàtica i perceptiva, tant temporal com espacial, que ha d'haver entre plans successius i que es regeix per tot un conjunt de normes audiovisuals que descobrireu seguidament.
Les transicions: s'utilitzen per passar gradualment d'un clip a un altre. Hi ha moltes transicions disponibles a OpenShot. És fàcil arrossegar i deixar-les anar en la línia de temps i poden afegir un munt de diversió a un projecte de vídeo.
dilluns, 7 d’abril del 2014
dilluns, 31 de març del 2014
dimarts, 25 de març del 2014
dijous, 20 de març del 2014
Teoria imatges vectorials
Definició : Una imatge és vectorial Una imatge formada digitals per Objectes GEOMETRICS dels independents , l'ONU CADA d' ELLS Definit per Funcions Matemàtiques per a la forma, la Posició , el color de ...
Inconvenients
- Tots els ordinadors, actuals Passen els imatges vectorials 1 imatges D' Bits deGUT uns formats ESTAN Que per píxels .
-És impossible gairebé de fermentació Una fotografia o gravar sense vídeos a la Realitat en imatges vectorials .
- Per una processar la imatge , l' ordinador ha de tenyir Una POTÈNCIA considerable ja Que Si no és Pot tornar lenta la reproducció de la imatge .
Avantatges
-És Pot ampliar la imatge Tot el que és vulgui sentit que és perdre calitat .
-És Modificar olla , estirar , Moure ... la imatge AMB relativea facilitant . Incus Despres d' haver guardat la imatge .
- Solen ocupar Menys espai de Que els imatges De Mapa de bits .
- Algunso formats permeten la Animació de forma senzilla i sentit ocupar Gaire espai .
Formats d'imatges vectorials
· PostScript ( . Ps )
· PostScript encapsulat ( EPS ) .
· Drawing Exchange Format ( . Dxf )
· Autodesk AutoCAD ( . Dwg )
· HP llenguatge gràfic ( . HPGL )
· Adobe Illustrator ( . Ai )
· Corel Draw ( . CdR )
· FH9 , FH10 FH11 i
· IGES
· Metaarxiu de Windows ( . Wmf )
· Format de document portàtil ( . Pdf )
· Scalable Vector Graphics ( . SVG )
· Gràfics OpenDocument ( . ODG )
· Vector Markup Language ( . VML )
Inconvenients
- Tots els ordinadors, actuals Passen els imatges vectorials 1 imatges D' Bits deGUT uns formats ESTAN Que per píxels .
-És impossible gairebé de fermentació Una fotografia o gravar sense vídeos a la Realitat en imatges vectorials .
- Per una processar la imatge , l' ordinador ha de tenyir Una POTÈNCIA considerable ja Que Si no és Pot tornar lenta la reproducció de la imatge .
Avantatges
-És Pot ampliar la imatge Tot el que és vulgui sentit que és perdre calitat .
-És Modificar olla , estirar , Moure ... la imatge AMB relativea facilitant . Incus Despres d' haver guardat la imatge .
- Solen ocupar Menys espai de Que els imatges De Mapa de bits .
- Algunso formats permeten la Animació de forma senzilla i sentit ocupar Gaire espai .
Formats d'imatges vectorials
· PostScript ( . Ps )
· PostScript encapsulat ( EPS ) .
· Drawing Exchange Format ( . Dxf )
· Autodesk AutoCAD ( . Dwg )
· HP llenguatge gràfic ( . HPGL )
· Adobe Illustrator ( . Ai )
· Corel Draw ( . CdR )
· FH9 , FH10 FH11 i
· IGES
· Metaarxiu de Windows ( . Wmf )
· Format de document portàtil ( . Pdf )
· Scalable Vector Graphics ( . SVG )
· Gràfics OpenDocument ( . ODG )
· Vector Markup Language ( . VML )
dilluns, 17 de març del 2014
dimarts, 4 de març del 2014
dilluns, 3 de març del 2014
dimarts, 18 de febrer del 2014
dilluns, 10 de febrer del 2014
Apunts Scribus!!
-Canvi de format: fitxer,configura document (és pot canvia el format i els marges).
-Tipus de graelles: marges color blau, graella principal i secundaria color verd(40 principal i 10 secundaria). guies: gestiona guies (vertical separació 10).
-Afegir capes: amb F6 (normalment es fan 3 capes: imatges, textos i fons).
-Inserir pàgines: pàgina, insereix( i en posem totes les que vulguem).
-Afegir quadres de text: insereix, text frame.
-Afeigir imatges: capa d'imatge, quadre de imatge, insereix imatge.
diumenge, 9 de febrer del 2014
dilluns, 27 de gener del 2014
dimecres, 22 de gener del 2014
Procés de digitalització
La placa de sonido es una tarjeta de expansión para computadoras que permite la salida de audio controlada por un programa informático llamado controlador (en inglés driver). El uso típico de las tarjetas de sonido consiste en hacer, mediante un programa que actúa de mezclador, que las aplicaciones multimedia del componente de audio suenen y puedan ser gestionadas.
La taxa o freqüència de mostratge és el nombre de mostres per unitat de temps que es pren d'un senyal analògic per produir un senyal discret, durant el procés necessari per convertir-la d'analògic a digital. Com totes les freqüències, generalment s'expressa en hertzs (cicles per segon; símbol: Hz) o múltiples seus, com el quilohertz (símbol: kHz), encara que poden utilitzar-se altres magnituds.
La resolució de pantalla o definició de pantalla es la capacitat que té un sistema visual de comunicacions (com la televisió) per mostrar la màxima freqüència espacial (nombre de cicles per unitat de longitud donada una direcció). Se sol parlar de resolució horitzontal (nombre de línies verticals) i resolució vertical (nombre de línies horitzontals).
La taxa o freqüència de mostratge és el nombre de mostres per unitat de temps que es pren d'un senyal analògic per produir un senyal discret, durant el procés necessari per convertir-la d'analògic a digital. Com totes les freqüències, generalment s'expressa en hertzs (cicles per segon; símbol: Hz) o múltiples seus, com el quilohertz (símbol: kHz), encara que poden utilitzar-se altres magnituds.
La resolució de pantalla o definició de pantalla es la capacitat que té un sistema visual de comunicacions (com la televisió) per mostrar la màxima freqüència espacial (nombre de cicles per unitat de longitud donada una direcció). Se sol parlar de resolució horitzontal (nombre de línies verticals) i resolució vertical (nombre de línies horitzontals).
Formats d'audio
WAV (o WAVE, Waveform audio format), és un format d'àudio digital normalment sense compressió de dades, desenvolupat i propietat de Microsoft i d'IBM, que s'utilitza per a emmagatzemar àudio en el PC, admet arxius mono i estèreo a diverses resolucions i velocitats de mostreig, la seva extensió és .wav.
MIDI, acrònim de Musical Instrument Digital Interface (interfície digital d'instruments musicals) és un estàndard tècnic de comunicació entre equips musicals electrònics utilitzat en informàtica musical que permet l'intercanvi d'informació entre diversos equips musicals connectats i també entre aquests i un ordinador personal. Els fitxers que contenen informació midi tenen l'extensió ".mid" i generalment ocupen poc espai enmemòria. La informació MIDI pot fer referència a notes particulars, identificar bancs i sons ("patches") de sintetitzadors, valors de diferents paràmetres de control (velocitat, modulació, tonalitat...), entre altres.
Audio Interchange File Format (AIFF o Format de Arxiu de Intercanvi de Àudio) és un estàndard tècnic de format d'àudio usat per vendre dades de so per computadores personals. El format va ser co-desenvolupar per Apple Inc. en 1988 basat en el IFF (Interchange File Format) de Electronic Arts, usat internacionalment en els ordinadors Amiga i actualment és utilitzat en els ordenadors Apple Macintosh.
MPEG-1 Audio Layer III o MP3 és un format d'àudio digital basat en la compressió amb pèrdues, desenvolupat pel grup d'experts Media Picture Group (MPEG) i descrit per una norma ISO.
Web Mèdica Acreditada (WMA) és una programa de qualitat i de certificació de webs de contingut sanitari a Espanya i Amèrica Llatina fundat el 1999 a Barcelona. Està promogut pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb l'objectiu de crear una comunitat de confiança per al públic en general, pacients i professionals de la salut.
Ogg és un format de contenidor multimèdia desenvolupat per la Fundació Xiph.org i és el format nadiu per als còdecs multimèdia que també desenvolupa la mateixa fundació.
MIDI, acrònim de Musical Instrument Digital Interface (interfície digital d'instruments musicals) és un estàndard tècnic de comunicació entre equips musicals electrònics utilitzat en informàtica musical que permet l'intercanvi d'informació entre diversos equips musicals connectats i també entre aquests i un ordinador personal. Els fitxers que contenen informació midi tenen l'extensió ".mid" i generalment ocupen poc espai enmemòria. La informació MIDI pot fer referència a notes particulars, identificar bancs i sons ("patches") de sintetitzadors, valors de diferents paràmetres de control (velocitat, modulació, tonalitat...), entre altres.
Audio Interchange File Format (AIFF o Format de Arxiu de Intercanvi de Àudio) és un estàndard tècnic de format d'àudio usat per vendre dades de so per computadores personals. El format va ser co-desenvolupar per Apple Inc. en 1988 basat en el IFF (Interchange File Format) de Electronic Arts, usat internacionalment en els ordinadors Amiga i actualment és utilitzat en els ordenadors Apple Macintosh.
MPEG-1 Audio Layer III o MP3 és un format d'àudio digital basat en la compressió amb pèrdues, desenvolupat pel grup d'experts Media Picture Group (MPEG) i descrit per una norma ISO.
Web Mèdica Acreditada (WMA) és una programa de qualitat i de certificació de webs de contingut sanitari a Espanya i Amèrica Llatina fundat el 1999 a Barcelona. Està promogut pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb l'objectiu de crear una comunitat de confiança per al públic en general, pacients i professionals de la salut.
Ogg és un format de contenidor multimèdia desenvolupat per la Fundació Xiph.org i és el format nadiu per als còdecs multimèdia que també desenvolupa la mateixa fundació.
dimecres, 15 de gener del 2014
1-Naturalesa del so
Freqüència: Número d'oscil·lacions o variacions de la pressió per segon. La freqüència és una magnitud objectiva i mesurable referida a formes de ona periòdiques. Està relacionat amb quants cicles per segon té que donar la ona, indicant la idea de velocitat amb que es produeixen.
Període: Velocitat amb que es forma una ona o el temps que tarda en produir-se. La seva fórmula és: número d'ones/temps transcorregut.
Longitud d'ona: La longitud d'ona d'una ona descriu com de llarga és. La distància entre dos crestes consecutives és el que anomenem longitud d'ona.
Velocitat de transmissió del so: La velocitat del so és la velocitat de propagació de les ones de pressió longitudinals que constitueixen el so. Aquesta velocitat depèn del medi a través del qual viatgen les ones sonores.
Amplitud: L'amplitud és la quantitat de pressió sonora que exerceix la vibració en el medi elàstic. L'amplitud també determina la energia que conté una senyal sonora. Com més fort és un so, més amplitud té.
Intensitat: La intensitat sonora es defineix com la quantitat d'energia sonora que travessa per segon una superfície. La intensitat depèn de l'amplitud d'ona, com més gran és l'amplitud més gran és la intensitat sonora.
Altura o to: L'altura és la freqüència fonamental percebuda d'un so. Un so és més agut si té més altura i més greu si en té menys.
Timbre: El timbre és el tret més característic d'un so, que pot ser agut o greu depenent de l'altura de la nota. És una de les quatre qualitats essencials del so juntament amb l'altura, la duració i la intensitat.
Període: Velocitat amb que es forma una ona o el temps que tarda en produir-se. La seva fórmula és: número d'ones/temps transcorregut.
Longitud d'ona: La longitud d'ona d'una ona descriu com de llarga és. La distància entre dos crestes consecutives és el que anomenem longitud d'ona.
Velocitat de transmissió del so: La velocitat del so és la velocitat de propagació de les ones de pressió longitudinals que constitueixen el so. Aquesta velocitat depèn del medi a través del qual viatgen les ones sonores.
Amplitud: L'amplitud és la quantitat de pressió sonora que exerceix la vibració en el medi elàstic. L'amplitud també determina la energia que conté una senyal sonora. Com més fort és un so, més amplitud té.
Intensitat: La intensitat sonora es defineix com la quantitat d'energia sonora que travessa per segon una superfície. La intensitat depèn de l'amplitud d'ona, com més gran és l'amplitud més gran és la intensitat sonora.
Altura o to: L'altura és la freqüència fonamental percebuda d'un so. Un so és més agut si té més altura i més greu si en té menys.
Timbre: El timbre és el tret més característic d'un so, que pot ser agut o greu depenent de l'altura de la nota. És una de les quatre qualitats essencials del so juntament amb l'altura, la duració i la intensitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)