dimecres, 22 de gener del 2014

sessió 8

sessió 7

Sessió 4

Procés de digitalització

 La placa de sonido es una tarjeta de expansión para computadoras que permite la salida de audio controlada por un programa informático llamado controlador (en inglés driver). El uso típico de las tarjetas de sonido consiste en hacer, mediante un programa que actúa de mezclador, que las aplicaciones multimedia del componente de audio suenen y puedan ser gestionadas.

La taxa o freqüència de mostratge és el nombre de mostres per unitat de temps que es pren d'un senyal analògic per produir un senyal discret, durant el procés necessari per convertir-la d'analògic a digital. Com totes les freqüències, generalment s'expressa en hertzs (cicles per segon; símbol: Hz) o múltiples seus, com el quilohertz (símbol: kHz), encara que poden utilitzar-se altres magnituds.

La resolució de pantalla o definició de pantalla es la capacitat que té un sistema visual de comunicacions (com la televisió) per mostrar la màxima freqüència espacial (nombre de cicles per unitat de longitud donada una direcció). Se sol parlar de resolució horitzontal (nombre de línies verticals) i resolució vertical (nombre de línies horitzontals).

Formats d'audio

WAV (o WAVEWaveform audio format), és un format d'àudio digital normalment sense compressió de dades, desenvolupat i propietat de Microsoft i d'IBM, que s'utilitza per a emmagatzemar àudio en el PC, admet arxius mono i estèreo a diverses resolucions i velocitats de mostreig, la seva extensió és .wav.

MIDI, acrònim de Musical Instrument Digital Interface (interfície digital d'instruments musicals) és un estàndard tècnic de comunicació entre equips musicals electrònics utilitzat en informàtica musical que permet l'intercanvi d'informació entre diversos equips musicals connectats i també entre aquests i un ordinador personal. Els fitxers que contenen informació midi tenen l'extensió ".mid" i generalment ocupen poc espai enmemòria. La informació MIDI pot fer referència a notes particulars, identificar bancs i sons ("patches") de sintetitzadors, valors de diferents paràmetres de control (velocitat, modulació, tonalitat...), entre altres. 

Audio Interchange File Format (AIFF o Format de Arxiu de Intercanvi de Àudio) és un estàndard tècnic de format d'àudio usat per vendre dades de so per computadores personals. El format va ser co-desenvolupar per Apple Inc. en 1988 basat en el IFF (Interchange File Format) de Electronic Arts, usat internacionalment en els ordinadors Amiga i actualment és utilitzat en els ordenadors Apple Macintosh.

MPEG-1 Audio Layer III o MP3 és un format d'àudio digital basat en la compressió amb pèrdues, desenvolupat pel grup d'experts Media Picture Group (MPEG) i descrit per una norma ISO.

Web Mèdica Acreditada (WMA) és una programa de qualitat i de certificació de webs de contingut sanitari a Espanya i Amèrica Llatina fundat el 1999 a Barcelona. Està promogut pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb l'objectiu de crear una comunitat de confiança per al públic en general, pacients i professionals de la salut.

Ogg és un format de contenidor multimèdia desenvolupat per la Fundació Xiph.org i és el format nadiu per als còdecs multimèdia que també desenvolupa la mateixa fundació.

dimecres, 15 de gener del 2014

1-Naturalesa del so

Freqüència: Número d'oscil·lacions o variacions de la pressió per segon. La freqüència és una magnitud objectiva i mesurable referida a formes de ona periòdiques. Està relacionat amb quants cicles per segon té que donar la ona, indicant la idea de velocitat amb que es produeixen.

Període: Velocitat amb que es forma una ona o el temps que tarda en produir-se. La seva fórmula és: número d'ones/temps transcorregut.

Longitud d'ona: La longitud d'ona d'una ona descriu com de llarga és. La distància entre dos crestes consecutives és el que anomenem longitud d'ona.

Velocitat de transmissió del so: La velocitat del so és la velocitat de propagació de les ones de pressió longitudinals que constitueixen el so. Aquesta velocitat depèn del medi a través del qual viatgen les ones sonores.

Amplitud: L'amplitud és la quantitat de pressió sonora que exerceix la vibració en el medi elàstic. L'amplitud també determina la energia que conté una senyal sonora. Com més fort és un so, més amplitud té.

Intensitat: La intensitat sonora es defineix com la quantitat d'energia sonora que travessa per segon una superfície. La intensitat depèn de l'amplitud d'ona,  com més gran és l'amplitud més gran és la intensitat sonora.

Altura o to: L'altura és la freqüència fonamental percebuda d'un so. Un so és més agut si té més altura i més greu si en té menys.

Timbre: El timbre és el tret més característic d'un so, que pot ser agut o greu depenent de l'altura de la nota. És una de les quatre qualitats essencials del so juntament amb l'altura, la duració i la intensitat.